Tradicionalment, es creu que els tensioactius són un tipus de substància que pot reduir significativament la tensió superficial (interfacial) fins i tot a concentracions molt baixes. Amb l'aprofundiment de la investigació sobre tensioactius, en general es creu que qualsevol substància que pugui canviar significativament les propietats de la superfície (interfície) o les propietats relacionades i derivades a concentracions més baixes es pot classificar com a tensioactiu.
Independentment del tipus de tensioactiu, la seva estructura molecular es compon de dues parts. Un extrem de la molècula és un grup hidrofòbic que no és extremadament oleòfil, de vegades també conegut com a grup oleòfil; L'altre extrem de la molècula és un grup hidròfil hidròfil polar, de vegades també conegut com a grup oleòfob o figuratment anomenat cap hidròfil. Dos tipus de fragments moleculars o grups funcionals amb estructures i propietats totalment oposades es troben als dos extrems d'una mateixa molècula i estan connectats per enllaços químics, formant una estructura asimètrica i polar, dotant així aquest tipus especial de molècules amb propietats tant hidròfiles com lipòfiles. , i ni propietats hidròfiles ni lipòfiles en general. L'estructura única dels tensioactius s'anomena comunament "estructura amfifílica" i, per tant, les molècules de tensioactius sovint s'anomenen "molècules amfifíliques".
Depenent de les propietats requerides i dels escenaris d'aplicació específics, de vegades es requereix que els tensioactius tinguin diferents estructures hidròfiles i oleòfiles i densitats relatives. En canviar el tipus, la proporció i la posició dels grups hidròfils o lipòfils a l'estructura molecular, es pot aconseguir l'equilibri hidròfil i lipòfil desitjat. Després d'anys d'investigació i producció, s'han derivat molts tipus de tensioactius, cadascun dels quals conté nombroses varietats, dificultant la identificació i selecció d'una varietat concreta. Per tant, és necessari classificar científicament milers de tensioactius per tal de facilitar la investigació i producció de noves varietats, i per proporcionar comoditat per a la selecció i aplicació de tensioactius.
Propietat d'adsorció
Adsorció positiva en solució: augmenta les propietats humectants, emulsionants i espumants;
Adsorció sobre superfícies sòlides: adsorció d'una sola capa sobre superfícies sòlides no polars,
L'adsorció de múltiples capes es pot produir en superfícies sòlides polars